Superpoder (en català)

Sinopsi

Any 1974. La petita editorial de Jake i Candy Wallace rep un ultimàtum del Banc: o paguen els deutes o els tanquen el negoci. Per poder pagar, Jake emprèn l’ heroica tasca d’escriure ell mateix un best-seller. El problema és que Jake no ha escrit mai res. Això li produirà tanta tensió que la seva salut mental començarà esquerdar-se. Candy, per la seva banda, en sentir-se amenaçada pel comportament cada cop més erràtic del seu marit, notarà com comença a sorgir del seu interior un inquietant poder telequinètic (que creia oblidat).

Idea

SUPERPODER és una comèdia teatral molt relacionada amb les pel·lícules de por dels setanta, els còmics de superherois i les novel·les i pel·lícules de Stephen King. A través d’una esbojarrada trama plena de sorpreses, SUPERPODER posa el focus en la vida d’un peculiar matrimoni, l’estrany (i paranormal) comportament del qual trastornarà la tranquil·litat d’un petit poble nord-americà i, de passada, sense pretendre-ho… revolucionarà el món editorial. És una desenfadada història, políticament incorrecta, per fer gaudir a tots aquells que vulguin passar una bona estona rient amb una trepidant trama plena de suspens.

SUPERPODER es mostra en escenes breus que es succeeixen sense pausa. I és que SUPERPODER preten ser percebuda gairebé com una pel·lícula representada en un escenari. Per ajudar a conseguir-ho, la producció està convidada a fer servir elements propis del cine (com efectes sonors, efectes visuals, banda sonora…) SUPERPODER és allò que desacomplexadament podriem anomena… teatre de crispetes.

Veure entrevista a la revista INSOMNIA

Dades

• Durada: 80 minuts, aproximadament
• Repartiment: 5 (4 actors i 1 actriu)
• Gènere: Comèdia, humor negre, thriller sobrenatural

Personatges

• JAKE: Home. Impulsiu, pagat de si mateix. Marit de Candy.
• CANDY: Dona. Dolça, idealista. És la dona de Jake.
• BARMAN: Home. De més edat que que Jake. Inspira confiança.
• PSIQUIATRA: Home. Doctor Bannister. Una mica setciències.
• HOMBRE DE LA GORRA: Home. Sembla el típic assassí de pel·lícula dels anys 70: amb ulleres gruixudes, gorra i camisa de llenyataire.

Ambientació

L’acció transcorre a diferents localitzacions del municipi fictici d’Ellentown.

SUPERPODER: EDICIÓ 60 MINUTS

Coneixes la versió reduïda de SUPERPODER?

Els mateixos personatges, la matexa història, la mateixa intriga, la mateixa diversió, el mateix SUPERPODER… en format 60 minuts!

Altres idiomes

También en castellà

También en inglés

Sobre els SPOILERS

Els següents spoliers pretenen captar l’atenció i l’interès de professionals i no professionals teatrals que estan buscant una comèdia fora del normal… i encara no l’han trobada.

SUPERPODER se surt del normal perquè, més enllà de certes dosis d’incorrecció política, té quelcom ocult, té una veritat subjacent… que sorprèn l’espectador en aquest plot twist del tercer acte (que destaca la ressenya de Berenjena Company).

Perquè aquest gir aconsegueixi el seu propòsit, convé que l’espectador arribi ‘verge’ al teatre. En cas contrari, el dramaturg no es responsabilitza del que pugui fer el tipus de la destral que està mirant-te fixament, un tipus que no té res a veure amb aquesta obra, és clar…

Hi ha un cameo de Stephen King a SUPERPODER?

(SPOILER) A SUPERPODER, un misteriós noi amb ulleres gruixudes, gorra i camisa de llenyataire arriba a Ellentown i comença a observar amb preocupació la deriva mental de Jake. El noi és un antic company d’institut de Candy, qui va perdre contacte després que l’institut s’incendiés per causes estranyes (i ella hagués de marxar). Stevie King -que així es diu el noi- vol ser escriptor i acaba d’acabar el seu primer llibre: una novel·la inspirada en la vida de la pròpia Candy. Som a l’any 1974. Stevie busca editorial per a la seva novel·la.

Superpoder: La fusió de gèneres com a mètode d’innovació i enginy

per Sandra Moreno (en MUNDUKY.COM)

Al llarg de la història, tant el teatre com la literatura han estat font d’inspiració per a molts artistes, però la sensació de previsibilitat s’ha estès a nivell global en els darrers anys, sorprendre el públic és cada cop més complicat. És per això que ‘Superpoder: una comèdia paranormal’, de Marc Egea, és digna de menció i lloances, perquè aconsegueix el que molts altres no van poder assolir, ser un exemple d’innovació.

Només amb la seva sinopsi podem fer-nos una idea del que suposa per a l’autor “fer un pas més enllà” a nivell creacional. La trama central és simple: “Jake i Candy Wallace reben un avís del Banc: si no paguen en un mes, perdran la petita editorial enfocada a la literatura femenina. De mica en mica, un secret molt ben guardat per Candy farà que el matrimoni entri en crisi; mentrestant, les malifetes d’un assassí en sèrie de dones estan alarmant la societat.” Encara que a simple vista sembli el clàssic thriller nòrdic, la veritat és que posseeix un humor negre que, meravellosament fusionat amb el crim, dóna lloc a una obra immoralment loquaç i enginyosa.

D’altra banda, cal destacar les trames secundàries que, encara que al principi semblin inconnexes amb la trama central, acaben per enriquir en gran mesura la història de Jake i Candy. El psiquiatre que troba la clau del misteri o el fill que mai no surt a escena -però que ajuda a comprendre al final la veritable font d’inspiració de l’autor- faran que el principal gir argumental sigui encara més impactant per al lector. Per contraposició, les escenes de bar, que tan còmiques semblen en un inici, acabaran prenent una connotació força macabra.

Un llibret destinat a trencar amb allò establert oferint entreteniment des de l’humor canalla i la rapidesa resolutiva de la trama. No hi ha escena sobrant ni acció poc ideada. Cada detall forma part de tot. L´amenitat és completament adherent a la ruptura amb l´humor clàssic. Realment, no hi ha una complexitat que distregui de la història, tot passa d’una manera orgànica i simple, però sense perdre la gràcia d’una obra poc usual. Una demostració perfecta del que és combinar gèneres per donar frescor a un art que crèiem obsolet.

Un llibret destinat a trencar amb allò establert

https://munduky.com/marc-egea-presenta-superpoder-una-comedia-para-normal-la-fusion-de-generos-como-metodo-de-innovacion-e-ingenio/

Superpoder: una obra transgressora que canvia el concepte teatral actual

per Sara Mendoza Serrano (en nuevatribuna.es)

Quan pensem en els aspectes més clàssics de la dramatúrgia, rememorem tota la teoria apresa durant els anys d’escola, centenars d’obres que hem vist representades una vegada i una altra i que, per tant, ens impedeixen anar més enllà a nivell creatiu. Marc Egea, dramaturg i guionista barceloní amb anys d’experiència al sector, trenca tots els límits establerts amb la seva obra ‘Superpoder: una comèdia para-normal’.

Amb una portada de còmic, però que no és un còmic, sinó una obra de teatre que es llegeix com una novel·la, l’autor ens dóna una pista sobre la capacitat de transgressió. No és un llibret fàcil de catalogar i aquest factor és el principal senyal d’identitat. La història, basada en la novel·la «On watching» de l’autor canadenc Buck Richman, parla sobre un matrimoni en crisi. Els Wallace perdran la seva petita editorial a causa dels deutes, però Jake -el marit- està convençut de poder salvar la seva família escrivint ell mateix el proper supervendes. Tot i això, els secrets i l’existència d’un assassí en sèrie posaran obstacles a les seves intencions. Es tracta realment d’una “meta-adaptació”, ja que el producte base és la biografia de Stephen King titulada «Escriure». Coneixent aquesta dada, el lector entendrà l’univers macabre de l’obra d’Egea que, fusionada amb el gènere de la comèdia, dóna lloc a una obra hilarant i macarra, perfecta per a un públic jove acostumat a un tipus de consum més frenètic.

L’ambientació, en ple anys 70, és procliu a aquesta unió de l’humor incòmode i el clima sinistre tan atraient de l’obra. L’assassinat de Kennedy, la massacre recent de Charles Manson o el sotmetiment de la dona davant la figura del marit, són factors que fan que el lector romangui en constant estat d’estupor, sobretot amb el contrast d’escenes on podem veure des d’un matrimoni en crisi fins a una conversa ridícula entre dos homes a la barra d’un bar. Tota l’escenografia posa les bases d’una trama que acabarà fent un gir completament extraordinari. Tenim davant nostre la resolució a un conflicte que advoca per la originalitat, una picada d’ullet a la ciència ficció i al terror sense perdre la lleugeresa que dóna l’humor i la dramatúrgia. Sincerament, ‘Superpoder’ és una reconciliació amb el concepte de teatre i literatura actual.

Finalment, cal destacar per una banda la complexitat psicològica de cada personatge, cadascun compta amb el seu propi duel intern, algunes vegades tan extravagant que provoca la comèdia gràcies a la seva inversemblança. I de l’altra banda és d’agrair aquest tancament amb l’adjunció de dos capítols de l’obra de Richman, la qual mai no va arribar a veure la llum per la fallida de l’editorial, però que ens serveix com a annex de una obra teatral complement boja i divertidíssima.

Marc Egea trenca tots els límits establerts amb la seva obra ‘Superpoder’

https://www.nuevatribuna.es/articulo/cultura—ocio/superpoder-comedia-marc-egea-obra-transgresora-teatral-cultura/20220303171806196042.html

Superpoder: Superpoder: Entre la intriga i la diversió

per J. Entraigües (en Horta Noticias)

La primera escena d’aquesta obra de teatre ens transporta a una altra època i altre lloc sense necessitat de precisar una data o ubicació. Ens adonem ràpidament quan entrem a l’oficina d’una petita editorial on veiem màquines d’escriure i presenciem una discussió entre els amos, que es diuen Jake i Candy. L’obra està situada als anys 70 en un poble tranquil dels Estats Units i, al principi, ens pot recordar alguna pel·lícula de l’època que explora la vida d’una família tradicional. Tot i això, en avançar en la lectura ens topem amb diàlegs irrisoris, personatges extravagants i elements que ens fan sospitar que la història dispararà cap a algun lloc que encara no estem imaginant (com la menció que hi ha un assassí en sèrie a les rodalies del poble) ).

L’assumpte principal de la trama és que l’editorial del matrimoni està a punt de fer fallida. El negoci, que te sis anys d’antiguitat, s’ha focalitzat en la literatura femenina però, després del seu primer èxit, no ha aconseguit tenir cap altre llançament rendible. Tant Jake com Candy estan desesperats i comencen a pensar solucions, i de seguida es veuen les discrepàncies. Candy té la il·lusió de rebre o trobar un manuscrit que els porti a l’èxit i canviï la sort de l’editorial; en canvi, Jake pensa que ha de resoldre ell mateix la crisi i se li acudeix que ho pot fer escrivint el seu propi best-seller. Jake mai ha escrit una història a la seva vida, cosa que ens dóna la pauta que aquest protagonista té una gran autoestima. Candy dubta d’aquesta idea i això augmenta les tensions entre ells. Els personatges són més que interessants: Jake és, com es pot veure, superb, irritant, però alhora provoca molts riures amb les seves elucubracions, les seves teories conspiratives i declaracions èpiques.

El llibret es llegeix ràpidament i es gaudeix perquè combina diàlegs i escenes delirants, que regalen una estona d’entreteniment, amb una història de suspens de fons. El to és de comèdia, però tot i així hi ha un misteri que ens manté en suspens: volem saber on apareixerà el factor sobrenatural, quines implicancies té, què passarà amb el matrimoni i l’editorial, i qui són aquests personatges intrigants que apareixen en un determinat punt de la història.

L’obra està escrita en format teatral i això podria semblar un obstacle per als lectors que no estan habituats a aquest gènere, però la realitat és que les indicacions escèniques són les justes i necessàries per imaginar el context. Les descripcions físiques dels personatges són escasses, es limiten a dades clau, per la qual cosa deixa molt de lloc a la imaginació. Els diàlegs, en canvi, brinden una lectura trepidant i entretinguda.

Un llibret recomanat per als que volen explorar en un gènere diferent, llegir alguna cosa que els tregui dels seus esquemes, i regalar-se una estona d’entreteniment assegurat.

https://www.hortanoticias.com/superpoder-de-marc-egea-entre-la-intriga-y-la-diversion/

Superpoder: una obra teatral hilarant, perfecta per als fanàtics del misteri

per M. C. (en MARTINCID Magazine)

Trobar un text que se surti de la normativitat pot resultar de vegades una missió suïcida, però «Superpoder: una comèdia paranormal», del dramaturg barceloní Marc Egea, té aquesta espurna que ens atrau pel seu humor àcid i la seva originalitat narrativa. És una adaptació teatral d’una obra que no va arribar a veure la llum i que, sens dubte, té prou picaresca per embadalir el lector des de la primera escena.

La sinopsi de «Superpoder» pot semblar inquietant, però aquesta la clau del seu atractiu, no és una obra fàcil de situar al paradigma literari actual, està enfocada a fer riure el lector des de la incomoditat i la morbositat. Un producte innovador que roman a la psique després del consum. La història gira al voltant del matrimoni de Jake i Candy Wallace que, a causa de l’imminent tancament de la seva editorial i els secrets que es guarden l’un a l’altre, veuen com de mica en mica la seva relació es va desgastant. Jake està convençut que podrà salvar el seu negoci escrivint ell mateix el proper èxit literari. Mentrestant, un assassí en sèrie va matant dones. Una trama que, encara que frega el punt de la bogeria, aconsegueix atraure l’interès del públic sense gaire esforç.

Abans d’aprofundir en els matisos tècnics d’aquesta obra genuïna, cal parlar del seu origen. Marc Egea va traduir la novel·la de Buck Richman “On watching”, a la qual va titular “Re-escriure” per als lectors de parla catalana. Malauradament, aquesta obra mai no es va arribar a publicar a causa del tancament de l’editorial Watergate Book. Tot i aquest fatídic fet, els autors van entaular una bonica amistat i amb el temps Egea va crear l’adaptació emprant els seus coneixements com a dramaturg. El que és realment destacable és que l’obra està concebuda també per ser llegida com una novel·la, té aquesta frescor literària contemporània a què s’uneix l’humor murri i l’ambientació d’una trama sinistra. És capaç de mantenir el vel del misteri amb cada escena sense perdre aquest punt còmic i macabre. Realment no saps a què t’estàs enfrontant, tampoc no és clar si hi ha un antagonista o si tots són culpables, l’únic que queda assegurat des de l’inici és que hi ha un secret que acabarà explotant en algun moment de la història. Aquí és quan entra en joc la cultura de la ciència-ficció i el terror. L’autor juga amb les emocions dels fanàtics d’aquests gèneres i dóna un final impactant i rocambolesc a la seva obra. El riure i l’estupor queden sobrevolant l’estada durant les hores pòstumes de la lectura.

Un producte innovador que roman a la psique després del seu consum

https://martincid.com/2022/03/03/superpoder-una-comedia-para-normal-de-marc-egea/

Superpoder: terror i comèdia en una obra meravellosament absurda

per Manuel Contreras (en Lenguas de Fuego, revista cultural)

En els temps que corren, cal una bona dosi d’humor. Poder gaudir de l’art, font d’evasió dels problemes que ens aguaiten, és un privilegi a què sempre estem disposats a aferrar-nos. El dramaturg i guionista català, Marc Egea, ens brinda a la seva obra ‘Superpoder: una comèdia para-normal’ el moment perfecte per gaudir de la comèdia i el terror a parts iguals.

I és que classificar aquesta obra teatral –amb pinta de còmic, però mecànica de novel·la– seria un acte sense sentit, la bogeria que traspua les seves pàgines és la raó principal del seu encant. Per als amants de l’univers ‘Stephen King, aquest llibre és un homenatge al treball de l’autor nord-americà, encara que amb l’essència d’un dramaturg ple de creativitat i picaresca. Però, situant-nos bé en el context d’aquesta adaptació –perquè efectivament “Superpoder” és una adaptació d’“On watching” de Buck Richman–, cal entendre que Egea, després de traduir aquesta obra, va fer amistat amb l’autor canadenc, el qual li va impulsar a publicar l’obra teatral. “Re-escriure” (títol que va donar el barceloní a la novel·la de Richman) està inspirada en la biografia del mestre del terror nord-americà ja esmentat. Es podria dir que el talent de tres autors afins ha donat lloc a un text dramatúrgic que encandilarà a les noves generacions i atorgarà una altra perspectiva creacional als que portem anys gaudint dels clàssics teatrals.

Sense donar gaires detalls de la trama principal, Egea presenta al lector la seva obra amb aquesta breu sinopsi: “La petita editorial de Jake i Candy Wallace rep un ultimàtum del Banc: o paguen el que deuen o els tanquen el negoci. Per poder pagar, Jake emprèn la tasca heroica d’escriure ell mateix un best-seller. El problema és que Jake no ha escrit mai res. Això farà que aflorin tensions matrimonials que trauran a la llum els més íntims i paranormals secrets de la parella”. Una història inquietant que juga amb les reaccions del lector davant la bogeria del misteri i el humor amb tints macabres.

La sensació final és de complet èxtasi, la resolució del problema central trenca amb tots els esquemes establerts fent referències a altres obres conegudes. El carisma de cada personatge clou qualsevol carència compositiva de l’ambientació, perquè realment no calen grans escenaris, això només distrauria el públic del que realment importa en aquest llibre, l’originalitat de la seva història.

Finalment, cal destacar els dos personatges principals, els quals brillen com a parella còmica, però enlluernen per separat amb les seves personalitats dispars i extravagants. Una obra que mereix ser llegida i que ens deixa amb unes ganes urgents de visitar un teatre.

Enlluernarà les noves generacions

https://www.lenguasdefuego.net/2022/03/superpoder-de-marc-egea/

Diàlegs genials i sorprenents.

@leyendoconmissgysr.r (ressenya)

Una lectura esbojarrada, surrealista i trepidant que, a ritme d’infart, condueix el lector a un final que sense cap dubte, us sorprendrà.

@letrasdecoloresoficial (ressenya)

Uns personatges carismàtics amb qui les rialles estan assegurades.

@eldesvandellector (ressenya)

ORIGINAL i DISPARATADA, divertida, a estones surrealista i tan inquietant com delirant.

@fandoliaa (ressenya)

Sincerament, m’ha sorprès moltíssim la imaginació de l’autor i com ha teixit de manera tan intrigant tota la trama, acabant amb aquest final aclaridor i sorprenent.

@mi_refugio_literario (ressenya)

Els fans de Stephen King, de debò, a què esteu esperant per llegir «Superpoder»? Us sorprendrà moltíssim!

@ldelibros (ressenya)

Una trama intrigant, tensa i cridanera, amb successos inexplicables el final dels quals no et deixarà indiferent.

@elsa.bl_ (ressenya)

Molt recomanada si vols passar una bona estona, si t’agrada el teatre i l’humor negre i sobretot si t’agrada tot allò relacionat amb el mestre del terror.

@kingkigard (ressenya)

Una història àgil, fresca i divertida.

@los_libros_de_yoli (ressenya)

Si ets fan d’Stephen King, t’agradarà més del que creus.

@leyendo_a_solas (ressenya)

Diàlegs curts, descripcions gairebé nul·les. Un llibret divertit. Delirant. Extravagant.

@loslibrosdeavi (ressenya)

Amb moltes picades d’ullet als llibres i pel·lícules d’Stephen King, el format de teatre et convida a no parar de llegir mentre la gaudeixes i t’imagines assegut a la butaca del teatre envoltat de tots aquests personatges i escenaris.

@bliko_books (ressenya)