Marc Egea
dramaturgo y guionista
SUPERPODER (una comèdia para-normal) EN CATALÀ
Marc Egea
«Un llibre canalla. Hilarant. Transgressor. Inquietant.»
250 pàgines
Gènere: Humor negre, thriller sobrenatural
«A cavall entre el teatre i la novel·la»
«Frenètic, rápid, terrorífic»
«Ha trencat tots los esquemas»
«SUPERPODER és un llibre difícilment classificable. Per començar, té portada de còmic, però no és un còmic, és teatre. Però es llegeix com una novel·la, encara que més àgilment, perquè va directe al gra –perquè no té descripcions, digressions, paràgrafs–. “SUPERPODER” és una lectura canalla. Hilarant. Transgressora. Inquietant. Volent agradar. Trencar. Es diria que ha estat dissenyat per a la generació Youtube. Una bogeria. Una bocanada d’aire fresc. Una deliciosa sorpresa»
Buck Richman, del pròleg de SUPERPODER
SINOPSIS
La petita editorial de Jake i Candy Wallace rep un ultimàtum del Banc: o paguen els deutes o els tanquen el negoci. Per poder pagar, Jake emprèn l’ heroica tasca d’escriure ell mateix un best-seller. El problema és que Jake no ha escrit mai res. Això farà que surgeixin tensions matrimonials que faran aflorar els més íntims i paranormals secrets de la parella.
«Trama sinistra, humor àcid»
«Diàlegs i escenes delirants»
«Un final increïblement aclaparador»
PRÒLEG DE BUCK RICHMAN
Quan l’editorial Watergate Books va anunciar que llançaria el meu llibre “On watching”, editors de diversos països van voler apostar també per ell. Més tard vaig saber, pel meu agent, que van assignar la traducció catalana a un dramaturg barceloní anomenat Marc Egea.
Vaig conèixer Marc Egea mitjançant l’habitual intercanvi de correus electrònics entre traductor i autor. Al principi, els nostres correus tractaven sobre aspectes relacionats amb la traducció d’“On watching”, però de mica en mica van anar derivant cap a temes d’actualitat, d’Història, de conspiració… Conservo l’agradable record d’haver intercanviat llarguíssimes seqüències de mails en les que, sense adonar-nos, acabàvem arreglant el món des dels nostres teclats. Podríem dir que la nostra relació professional va derivar ràpidament cap a una relació de complicitat, per no dir d’amistat.
Un dia, el Marc em va explicar entre bromes que havia començat a escriure una obra teatral inspirada en el meu “On watching”. Una comèdia, va dir.
Jo no el vaig creure. Perquè “On watching” parla de successos sinistres, dramàtics. Una comèdia?
Unes setmanes més tard, arribava a la meva safata d’entrada un document titulat “SUPERPODER”. La versió Marc Egea d’ “On watching”. Era el 15 de gener del 2019. Recordo bé la data perquè aquell mateix dia, fatídicament, va passar el que molts potser ja saben: que Watergate Books va fer fallida i el meu “On watching” va quedar sepultat entre les ruïnes d’aquella centenària editorial.
En arribar la nit, amb l’ànim pel terra, encara tenia una tasca que complir. Vaig obrir “SUPERPODER”. Ho vaig fer per cortesia, per amistat, però amb força dubtes. Què esperava trobar? No ho sé. Què vaig trobar?
Només els diré que una hora més tard estava enviant un mail de tornada al Marc amb una sola frase: “Has de publicar això!!”
“SUPERPODER” és un llibre difícilment classificable, deixo que siguin vostès els qui li posin etiquetes. Per començar, té portada de còmic, però no és un còmic, és teatre. Però es llegeix com una novel·la, encara que més àgilment, perquè va directe al gra –perquè no té descripcions, digressions, paràgrafs–. “SUPERPODER” és una lectura canalla. Hilarant. Transgressora. Inquietant. Com nascuda de la pressa. De les ganes. Volent agradar. Trencar. Es diria que ha estat dissenyat per a la generació Youtube. Una bogeria. Una bocanada d’aire fresc. Una deliciosa sorpresa…
També per a mi.
Llegeixin «SUPERPODER» mentre no puguin llegir «On watching». No els canviarà la vida però els alegrarà el dia, com m’el va alegrar a mi.
Buck Richman, Toronto, 28 d’octubre de 2021
Ressenya a Foro Libro
Publicada el 13 de maig de 2022
(Extracte)
Avui portem per ressenyar: «SUPERPODER (una comèdia paranormal)». Una desvergonyida barreja formal que funciona des de moltes capes i estrats. El titular fàcil és que aquesta obra donarà diverses hores de plaer literari als seguidors del Mestre de Maine, Stephen King.
I ja sabem què passa amb els mites: que una gran quantitat de persones, pels interessos més diversos, s’hi acosten. Des de l’aficionat inofensiu fins a les grans productores cinematogràfiques hi ha una infinitat de motivacions per introduir-se a l’univers King (un univers inesgotable, oi, amic Randall Flagg?). I ara és el moment de Marc Egea (dramaturg i guionista) el que fa una aproximació al mite, amb un format poc habitual, tant al gènere en particular com a la narració en general. Què es trobarà el lector a «SUPERPODER»? Doncs ni més ni menys que una versió narrativa dels temps que corren de l’omnímoda implantació del multicanal. No fa tant, fins i tot sembla que va ser ahir mateix, el lector/espectador/visitant que gaudia d’una obra artística ho feia analògicament i per un mateix canal. El cinema, el lloguer de vídeos casolans, la ràdio, la lectura, els museus… a tots s’enfrontava el consumidor d’una manera diferent de l’actual. Avui pots començar a llegir un llibre en paper i continuar-lo o finalitzar-lo en ebook o audiollibre. Una pel·lícula pots veure-la al cinema, tornar-la a veure en la seva versió estesa en una tablet i les preses falses repassar-les l’endemà al mòbil camí del treball a l’autobús. Els museus són interactius, els youtubers radien en directe partits de futbol, les editorials corren a reeditar un llibre perquè s’anuncia la seva estrena a Netflix… Tot ha canviat i aquesta obra de Marc Egea en dóna bon compte: des de l’exercici de metaliteratura, que tindrà més a prop els incondicionals del plaer narratiu, passant pel format expositiu de l’obra, fins a l’interessantíssim cabal cinematogràfic que aconsegueix la unió del teatre, el cinema, les tècniques del monòleg i les converses amb mala llet de Les Luthiers o de Faemino y Cansado. L’autor aconsegueix situar el lector en una posició de màxim vertigen, li lliga el cinturó i li llança un conjur maquiavèl·lic en què la història bull. Aquesta no retrocedeix ni per agafar impuls i no es diu una paraula de més. Tot encaixa a la proposta de Marc Egea. I és que parlar de Stephen King és parlar de moltes coses (encara que alguns l’intentin encotillar i encasellar).
El 1985 va morir per culpa del càncer l’escriptor Richard Bachman, autor de set novel·les i, segurament, d’alguna més que s’hagi quedat perduda en algun calaix i que algun dia potser alegri els seus incondicionals fans. I va morir de càncer prematurament perquè el pastís va ser descobert. L’autor de «Ràbia«, «La llarga marxa«, «Carretera maleïda«, «El fugitiu«, «Malefici», «Possessió» o «Blaze» no era altre que el mateix Stephen King. Aprofitem per avisar els que no estiguin al corrent de l’assumpte: llegeixin «Rabia» (si és que l’aconsegueixen a bon preu de segona mà) i, després, explorin les conseqüències presents que ha tingut aquesta publicació i per què és dels pocs llibres autocensurats del món literari actual. Doncs bé, en aquesta obra de Marc Egea, l’autor es val d’aquest recurs o joc literari per armar el repte a què s’ha d’enfrontar la parella protagonista de «SUPERPODER» (ja ho va dir l’oncle Ben: «Un gran poder comporta una gran responsabilitat»). Un joc que succeeix en una editorial que s’enfonsa i que per reflotar-la no queda més remei que morir matant per intentar crear la gran novel·la contemporània americana. «SUPERPODER» ens parla i molt de les arts literàries (des del fons fins a la forma) sense oblidar l’obsessió de tot autor en la consecució dels seus objectius i, de vegades, de la fina línia entre autor i personatge (vegeu la sorprenent aparició del mateix Stephen King a «Lobos del Calla – La torre Scura V»-, moment en què esclata la quarta paret i s’obre un univers de metaficció exquisit). Però el ventall també s’estendrà a Salinger, Capote, Hemingway, Poe, Scott, Austen… Es toquen molts pals a «SUPERPODER», tants que un bon amant de la literatura, encara que desconeixedor del Mestre de Maine, sabrà degustar. Per als grans aficionats suposem que serà una obra de gran interès. Hi van uns quants acreditats: Tony Jiménez, Juan Luis Sánchez, Juan Gómez-Jurado, Juan de Dios Garduño, Javier Pérez Campos o Ariel Bosi (aquest últim ja s’ha passat el videojoc).
Jake i Candy Wallace són els protes. Els secundaris i altres cameos els podríem enunciar aquí, però preferim que sigui el lector el que trobi aquestes petites sorpreses o easter eggs al llarg de la narració… Vinga va, no ens tireu de la llengua: (petites perles que poden tocar Richard Laymon, «22/11/63«, «On writting«, «Sang a les dutxes» que bé podria ser d’una tal Carrieta, a l’immortal Church, i qui no té a casa alguna de les celebradíssimes compilacions de relats de l’insigne Forrest Ackerman). Tot passa, des de la bogeria de l’escriptor fins al seny del segon ofici més antic del món, el de contador d’històries. El panteó de déus moderns a l’estil «American Gods» de Neil Gaiman s’obre aquí d’una manera desvergonyida, libèrrima, amb el seu punt d’astracanada i fantasia social moderna. L’autor experimenta, però no defrauda. Arrisca, però no cau en la irrellevància dels espais comuns i mancats de vigor narratiu. Agafa prestat, però sumant a l’imaginari col·lectiu, sense caure al ridícul d’un slasher vuitanta repetit fins a l’extenuació. I és que el que dóna el toc (la resplendor) a la present obra és la complexa (creguin-nos que així és) eliminació de les extenses descripcions a què els lectors/autors ens aferrem per tranquil·litzar les nostres ànimes i assegurar-nos que està tot ben explicat (excessivament en la majoria de les ocasions). La mà quirúrgica de l’autor ha eliminat palla i, mitjançant incisos molt concrets de gestos, posis i puntejats de l’escenari, aconsegueix la màgia. Una màgia de converses amb pols, àgils, pugilístiques i plausibles (sobretot plausibles). El que és ampul·lós queda fora d’aquests marges.
Així com s’indicava a Los Simpson a la paròdia del capítol d’El resplandor (Treehouse of Horror V): Sense tele ni cervesa, Homer perd el cap, de l’original: «All work and no play makes Jack a dull boy», Marc Egea ha aconseguit ornamentar un vehicle de ficció molt referencial, al mateix temps que independent. Divertit igual que introspectiu en certs aspectes. Juguetó alhora que formal. I de la trama?, no parlen aquí de la trama?… No, no cal, limitin-se a gaudir-ho. I, si finalment no els agrada, poden donar-li les culpes a qui escriu aquí o al mateix autor, de manera solidària o subsidiària… Sabrem encaixar el cop.
Veure la ressenya íntegra a:
De regal, el llibre inclou els 2 primers capítols en català d’ON WATCHING, encara inèdit
Superpoder: La fusió de gèneres com a mètode d’innovació i enginy
per Sandra Moreno (en MUNDUKY.COM)
Al llarg de la història, tant el teatre com la literatura han estat font d’inspiració per a molts artistes, però la sensació de previsibilitat s’ha estès a nivell global en els darrers anys, sorprendre el públic és cada cop més complicat. És per això que ‘Superpoder: una comèdia paranormal’, de Marc Egea, és digna de menció i lloances, perquè aconsegueix el que molts altres no van poder assolir, ser un exemple d’innovació.
Només amb la seva sinopsi podem fer-nos una idea del que suposa per a l’autor “fer un pas més enllà” a nivell creacional. La trama central és simple: “Jake i Candy Wallace reben un avís del Banc: si no paguen en un mes, perdran la petita editorial enfocada a la literatura femenina. De mica en mica, un secret molt ben guardat per Candy farà que el matrimoni entri en crisi; mentrestant, les malifetes d’un assassí en sèrie de dones estan alarmant la societat.” Encara que a simple vista sembli el clàssic thriller nòrdic, la veritat és que posseeix un humor negre que, meravellosament fusionat amb el crim, dóna lloc a una obra immoralment loquaç i enginyosa.
D’altra banda, cal destacar les trames secundàries que, encara que al principi semblin inconnexes amb la trama central, acaben per enriquir en gran mesura la història de Jake i Candy. El psiquiatre que troba la clau del misteri o el fill que mai no surt a escena -però que ajuda a comprendre al final la veritable font d’inspiració de l’autor- faran que el principal gir argumental sigui encara més impactant per al lector. Per contraposició, les escenes de bar, que tan còmiques semblen en un inici, acabaran prenent una connotació força macabra.
Un llibret destinat a trencar amb allò establert oferint entreteniment des de l’humor canalla i la rapidesa resolutiva de la trama. No hi ha escena sobrant ni acció poc ideada. Cada detall forma part de tot. L´amenitat és completament adherent a la ruptura amb l´humor clàssic. Realment, no hi ha una complexitat que distregui de la història, tot passa d’una manera orgànica i simple, però sense perdre la gràcia d’una obra poc usual. Una demostració perfecta del que és combinar gèneres per donar frescor a un art que crèiem obsolet.
Un llibret destinat a trencar amb allò establert
«Una oda a l’obra i vida d»Stephen King»
«Imprescindible si t’agrada Stephen King»
«SUPERPODER», LA PRIMERA ‘NOVEL·LA TEATRAL’?
A la primavera del 1978, Will Eisner buscava sense èxit una editorial que li volgués publicar el còmic més fosc i personal: “A contract with God”.
“A contract with God” era un còmic adult, d’històries autoconclusives, que vessava amargor, frustració i violència. Una cosa nova en aquell moment. Així que, per diferenciar-se, el va denominar: Novel·la gràfica.
Finalment, “A contract with God” va ser publicat per la petita editorial novaiorquesa Baronet Press, convertint-se en el llançament que va popularitzar per sempre el terme ‘Novel·la gràfica’ (un terme que, per cert, ja s’havia utilitzat abans).
Des de llavors, hi ha ‘comics’ i ‘novel·les gràfiques’.
Any 2022. El gegant Amazon acaba de publicar “SUPERPODER”.
“SUPERPODER” és una obra teatral que ha estat llançada sota l’epígraf de ‘Novel·la teatral’ (un terme que, per cert, ja s’havia utilitzat abans).
Què és una ‘novel·la teatral’?
Una ‘novel·la teatral’ és una obra de teatre escrita per ser llegida. Com una novel·la. Com una novel·la àgil. En paraules del periodista canadenc Buck Richman a propòsit de “SUPERPODER”: “Es llegeix com una novel·la, encara que més àgilment, perquè va directe al gra –perquè no té descripcions, digressions, paràgrafs–. ”
Hoy podemos decir que ya existen ‘obras de teatro’ y ‘novelas teatrales’.
Curiositat?
Ressenya a Babelio.com
de Soraya Murillo
Meravellosa obra
“Superpoder (una comèdia para-normal)” és una metaficció que engloba gran part de l’imaginari de Stephen King i el desenvolupa en una divertida i alhora tràgica obra de teatre.
Els ingredients del còctel no poden ser més brutals i prometedors. L’acció transcorre l’any 1974 a diferents localitzacions del municipi fictici d’Ellentown (Estats Units). Allà una petita editorial és portada per l’impulsiu Jake i la seva dona, la dolça i idealista Candy, que parla i vesteix igual que Jackie Kennedy i amaga un secret… Aquest peculiar matrimoni rep un ultimàtum del Banc: o paguen el que deuen o els tanquen el negoci. Per poder fer front a aquest deute, el mateix Jake emprèn l’heroica tasca d’escriure ell mateix un best-seller. El problema és que Jake no ha escrit mai res. Això farà que surgeixin tensions matrimonials que faran aflorar els més íntims i paranormals secrets de la parella i del seu fill enigmàtic.
Aquí, el món de la cultura popular està posat de cap per avall en aquesta desopilant trama plena de referències a l’obra de Stephen King, els còmics de superherois i el terror dels setanta, exposant-se una reflexió sobre el poder de l’escriptura. Com que està pensada com a obra teatral sorgeixen infinites possibilitats de posada en escena i d’interacció amb el públic. Hi ha moments en què et trenques de riure amb els diàlegs de Jake i Candy (com quan la dona, llegint la carta del banc, alarma el seu marit pels diners reclamats i ella mateixa li pregunta estranyada per què els exigeix això el banc, si ells no li han fet res). De debò, hi ha escenes tremendes. D’altres passen al bar, entre Jake i el bàrman Larry, un home tranquil que en aparença inspira confiança, però…
Després tindrem els diàlegs de Candy amb el Doctor Bannister, el psiquiatre que visita quan nota que el seu marit, des que va començar a escriure la novel·la, ja no és el mateix, és més violent, també curiosament des que parla amb aquest simpàtic bàrman… Us recorda alguna cosa aquest personatge-escriptor a qui el caràcter li canvia? Recordeu que el nostre autor Marc Egea homenatja dins de la pròpia ficció la inspiració en què King va escriure algunes de les seves primeres i més celebrades obres.
Per si tot això semblés poc encara ens queda algú més a escena. Un jove amb ulleres gruixudes, camisa de llenyataire, l’aspecte del qual s’assembla molt al del típic assassí de pel·lícula dels anys setanta. Porta una caixa a les mans i espia les vides del matrimoni Amb quina finalitat? Qui és?
Sí, la portada és d’un còmic, però és una obra de teatre i alhora es llegeix com una novel·la. És o no és original? Estem davant d’un text que ens parla de la inspiració per a la creació literària, de les relacions de parella, del món editorial i sobretot… molt sobretot ens parla dels somnis trencats i de la pulsió assassina. És frenètica, ràpida, i terrorífica (en les seves possibilitats)… perquè, segons vas avançant i entenent cap a quina obra de King es veuen reflectits aquests personatges, comences a sentir un calfred recorrent-te la columna vertebral.
Una història divertida i amb molt de misteri sota la seva superfície argumental… És tasca del lector rascar a la superfície i descobrir tot l’ocult que ens ofereix l’autor.
Passareu una meravellosa estona de lectura i, si sou fans de Stephen King, alliberareu aquest poder orgàsmic que porteu a dins. Dues-centes pàgines d´aquesta peça teatral que es llegeixen en un sospir. I és que la qualitat sempre ha estat com una gota de bon verí.
Hi ha escrits que et sorprèn que no surtin editats a una bona editorial. Aquest n’és un.
Llums fora… senyores i senyors… gaudeixin la funció!
https://es.babelio.com/livres/Egea-SUPERPODER-Una-comedia-para-normal/138779/critiques/161302
«Una obra transgressora que trenca tots els límits establerts»
«Aconsegueix allò que molts altres no van poder assolir, ser un exemple d’innovació»
Ressenya a LibroVeoLibroLeo.com
de Samuel Pérez
He de ser molt sincer: aquesta obra m’ha trencat tots els esquemes. En primer lloc, perquè no estic acostumat a llegir teatre (per molt «novel·lades» que puguin semblar les anotacions). I, en segon lloc, perquè no acostumo a llegir terror. Aquest gènere, encara que m’agrada, és un dels que sempre tinc pendent, però al qual mai no dono una oportunitat. No obstant això, en aquesta ressenya de Superpoder. Una comèdia paranormal vull incidir en tots aquells aspectes que m’han agradat.
Superpoder. Una comèdia paranormal és una obra de teatre que té moltes anotacions perquè, tant el lector com els possibles actors, sàpiguen què fer en aquestes escenes. Està dividida en 34 actes –o escenes–. Alhora, en aquest llibret també podem trobar els dos primers capítols de la novel·la On watching, de l’autor Buck Richman, la qual porta com a subtítol: «Nova llum sobre Carrie i El resplendor d’Stephen King» . L’autor de l’obra de teatre, Marc Egea, explica les raons d’incloure-ls aquí i, en definitiva, em sembla un gest per lloar.
No obstant, tornem a l’obra de teatre Superpoder. Una comèdia para-normal. Aquesta obra explica la història d’un matrimoni feliç: Jake i Candy Wallace. Tots dos són propietaris d’una petita editorial. Tot marxa genial fins que el banc els reclama tot el que deuen. Aleshores Jake decideix escriure un best-seller per sufragar les despeses. Tot i això, aquesta aventura els canvia a tots dos, ja que Candy no sabia fins a quin punt l’escriptura podia canviar la personalitat del seu marit.
No crec que hagi d’explicar més sobre l’argument, perquè segurament el que m’ha agradat més de llegir-lo és descobrir totes les trames secundàries que amaga el matrimoni. Considero que els personatges estan perfectament ideats i duts a terme, tenint tots característiques que els fan diferents de la resta. Hi ha actituds de Jake que són el resultat de la seva evolució com a personatge, i això és envejable en tota obra de ficció. Entenc que aquesta és una característica molt habitual quan es parla d’un guió de teatre o cinema, però si el tractem com a novel·la, això sovint s’oblida.
A més a més, sento que és una història que es podria incloure en dos gèneres diferents: humor i terror. Sí, encara que sembli estrany, això és així. En algunes escenes el to és humorístic, però en altres passatges el terror ho solapa tot. Així mateix, sento que durant tot el text hi ha referències a tota mena d’obres: còmics, autors, llibres… I, indubtablement, encara que no sigui assidu lector d’Stephen King, he notat la seva tremenda influència —i m’atreviria a dir que homenatge.
Indubtablement, cal ressaltar que és una obra que es llegeix molt ràpid, però aquesta agilitat no treu que el lector s’introdueixi a l’obra. Havent-la llegit m’agradaria veure-la representada? Sí. La recomano tremendament. Hi ha escenes que sempre recordaré per com m’han semblat de ben construïdes.
/https://libroveolibroleo.com/blog/resena-de-superpoder-una-comedia-para-normal/
Superpoder: una obra transgressora que canvia el concepte teatral actual
per Sara Mendoza Serrano (en nuevatribuna.es)
Quan pensem en els aspectes més clàssics de la dramatúrgia, rememorem tota la teoria apresa durant els anys d’escola, centenars d’obres que hem vist representades una vegada i una altra i que, per tant, ens impedeixen anar més enllà a nivell creatiu. Marc Egea, dramaturg i guionista barceloní amb anys d’experiència al sector, trenca tots els límits establerts amb la seva obra ‘Superpoder: una comèdia para-normal’.
Amb una portada de còmic, però que no és un còmic, sinó una obra de teatre que es llegeix com una novel·la, l’autor ens dóna una pista sobre la capacitat de transgressió. No és un llibret fàcil de catalogar i aquest factor és el principal senyal d’identitat. La història, basada en la novel·la «On watching» de l’autor canadenc Buck Richman, parla sobre un matrimoni en crisi. Els Wallace perdran la seva petita editorial a causa dels deutes, però Jake -el marit- està convençut de poder salvar la seva família escrivint ell mateix el proper supervendes. Tot i això, els secrets i l’existència d’un assassí en sèrie posaran obstacles a les seves intencions. Es tracta realment d’una “meta-adaptació”, ja que el producte base és la biografia de Stephen King titulada «Escriure». Coneixent aquesta dada, el lector entendrà l’univers macabre de l’obra d’Egea que, fusionada amb el gènere de la comèdia, dóna lloc a una obra hilarant i macarra, perfecta per a un públic jove acostumat a un tipus de consum més frenètic.
L’ambientació, en ple anys 70, és procliu a aquesta unió de l’humor incòmode i el clima sinistre tan atraient de l’obra. L’assassinat de Kennedy, la massacre recent de Charles Manson o el sotmetiment de la dona davant la figura del marit, són factors que fan que el lector romangui en constant estat d’estupor, sobretot amb el contrast d’escenes on podem veure des d’un matrimoni en crisi fins a una conversa ridícula entre dos homes a la barra d’un bar. Tota l’escenografia posa les bases d’una trama que acabarà fent un gir completament extraordinari. Tenim davant nostre la resolució a un conflicte que advoca per la originalitat, una picada d’ullet a la ciència ficció i al terror sense perdre la lleugeresa que dóna l’humor i la dramatúrgia. Sincerament, ‘Superpoder’ és una reconciliació amb el concepte de teatre i literatura actual.
Finalment, cal destacar per una banda la complexitat psicològica de cada personatge, cadascun compta amb el seu propi duel intern, algunes vegades tan extravagant que provoca la comèdia gràcies a la seva inversemblança. I de l’altra banda és d’agrair aquest tancament amb l’adjunció de dos capítols de l’obra de Richman, la qual mai no va arribar a veure la llum per la fallida de l’editorial, però que ens serveix com a annex de una obra teatral complement boja i divertidíssima.
Marc Egea trenca tots els límits establerts amb la seva obra ‘Superpoder’
Ressenya a ElSalonDelLibro.es
d’Isabel Macías
Quan vaig rebre el llibre Superpoder de Marc Egea, i malgrat tenir una mica d’informació sobre aquest llibre, no sabia què em trobaria a les seves pàgines. Avui us explico el que em va passar.
En obrir la primera pàgina i començar a llegir, de sobte es va quedar tot a les fosques. No hi havia cap llum ni so. I allà em trobava jo, a la foscor, intentant veure què estava passant fins que vaig descobrir que estava asseguda al centre de les files d’un teatre, davant de l’escenari, mirant a banda i banda, sense comprendre com ni quan m’havia transportat fins allà.
De sobte, la música sona, hi ha més sorolls de fons que no distingeixo, els llums de l’escenari s’encenen (per fi veig alguna cosa), s’aixeca el teló i apareixen Jake i Candy, els nostres protagonistes, a l’escenari.
La funció acaba de començar i l’única cosa que resta és gaudir de l’obra. Aquesta que entra pels teus ulls i les teves orelles, que et manté ben asseguda a la butaca, que t’impedeix perdre el fil de la història, aquesta obra i aquesta història que sents a la teva pell, que travessa el teu cos i que et fa sentir. I què sents? Alliberament, alegria, entusiasme. Llibertat per gaudir del que veus, no sents l’opressió sobre el que has de pensar o no, sobre el que has o no fer, no tens obligacions (o almenys no les sents), t’evadeix dels moments negatius i evoca en el teu ment moments molt bons, alegres, comuns, del dia a dia que, finalment amb les nostres presses i estrès, passen desapercebuts. Superpoder et treu molts riures, algunes rialles i et manté pendent dels personatges en tot moment.
I així transcorre tota l’obra fins que arribem a la paraula FI, escoltem els aplaudiments del públic i la 5a Simfonia de Beethoven. Tanquem el llibre i reflexionem.
Com a personatges principals tenim Candy i Jake, un matrimoni amb una editorial que publica llibres escrits per dones i que està passant per una mala ratxa. Com a secundari apareix Larry, un bàrman que m’ha encantat. No us ho podeu perdre. Els seus diàlegs i les respostes a les situacions que Marc Egea planteja són genials. També tenim un psiquiatre i un inquietant home de camisa a quadres.
Superpoder – Una comèdia paranormal té un ritme molt àgil. Els seus diàlegs són majoritàriament molt curts, les seves descripcions són breus i detallades al punt just per ubicar-te on l’autor vol que et trobis. Són un total de 34 capítols i 190 pàgines escrites amb lletra gran que vas passant ràpidament i que es llegeixen en un sospir.
Superpoder és una obra de teatre que es va publicar el desembre del 2021 i que conté moltes picades d’ull a les obres d’Stephen King, el gran mestre del terror. En definitiva, fes-te amb un exemplar d’aquesta obra de teatre i gaudiu-la. Si aconsegueixes divertir-te encara que només sigui la meitat del que l’he gaudit jo, t’haurà valgut la pena.
https://www.elsalondellibro.es/2022/01/superpoder-marc-egea.html
Superpoder: terror i comèdia en una obra meravellosament absurda
per Manuel Contreras (en Lenguas de Fuego, revista cultural)
En els temps que corren, cal una bona dosi d’humor. Poder gaudir de l’art, font d’evasió dels problemes que ens aguaiten, és un privilegi a què sempre estem disposats a aferrar-nos. El dramaturg i guionista català, Marc Egea, ens brinda a la seva obra ‘Superpoder: una comèdia para-normal’ el moment perfecte per gaudir de la comèdia i el terror a parts iguals.
I és que classificar aquesta obra teatral –amb pinta de còmic, però mecànica de novel·la– seria un acte sense sentit, la bogeria que traspua les seves pàgines és la raó principal del seu encant. Per als amants de l’univers ‘Stephen King, aquest llibre és un homenatge al treball de l’autor nord-americà, encara que amb l’essència d’un dramaturg ple de creativitat i picaresca. Però, situant-nos bé en el context d’aquesta adaptació –perquè efectivament “Superpoder” és una adaptació d’“On watching” de Buck Richman–, cal entendre que Egea, després de traduir aquesta obra, va fer amistat amb l’autor canadenc, el qual li va impulsar a publicar l’obra teatral. “Re-escriure” (títol que va donar el barceloní a la novel·la de Richman) està inspirada en la biografia del mestre del terror nord-americà ja esmentat. Es podria dir que el talent de tres autors afins ha donat lloc a un text dramatúrgic que encandilarà a les noves generacions i atorgarà una altra perspectiva creacional als que portem anys gaudint dels clàssics teatrals.
Sense donar gaires detalls de la trama principal, Egea presenta al lector la seva obra amb aquesta breu sinopsi: “La petita editorial de Jake i Candy Wallace rep un ultimàtum del Banc: o paguen el que deuen o els tanquen el negoci. Per poder pagar, Jake emprèn la tasca heroica d’escriure ell mateix un best-seller. El problema és que Jake no ha escrit mai res. Això farà que aflorin tensions matrimonials que trauran a la llum els més íntims i paranormals secrets de la parella”. Una història inquietant que juga amb les reaccions del lector davant la bogeria del misteri i el humor amb tints macabres.
La sensació final és de complet èxtasi, la resolució del problema central trenca amb tots els esquemes establerts fent referències a altres obres conegudes. El carisma de cada personatge clou qualsevol carència compositiva de l’ambientació, perquè realment no calen grans escenaris, això només distrauria el públic del que realment importa en aquest llibre, l’originalitat de la seva història.
Finalment, cal destacar els dos personatges principals, els quals brillen com a parella còmica, però enlluernen per separat amb les seves personalitats dispars i extravagants. Una obra que mereix ser llegida i que ens deixa amb unes ganes urgents de visitar un teatre.
Enlluernarà les noves generacions
https://www.lenguasdefuego.net/2022/03/superpoder-de-marc-egea/
«Brutal. Dels millors llibres que he llegit.»
Ressena a Mi Tinta Blanca
Una «novel·la» amb moltíssima crítica, vehiculada des de la sàtira i amb uns girs i una estructura impecables
‘Superpoder’ és una comèdia paranormal que amaga molt més del que sembla. Vaig començar aquesta obra de teatre amb la ment totalment oberta i m’alegra poder dir que l’he arribat a gaudi molt. Aquest llibre tracta la vida d’un matrimoni amb problemes econòmics per la fallida de l’editorial que regenten, des de la sàtira, utilitzant diàlegs propers i escenes molt visuals. La trama està molt ben pensada, gosaria dir que fins i tot és intel·ligent i genera en el lector una sensació cíclica molt interessant. A més, el final ha estat inesperat, ple de girs i insinuacions.
No calia explicar més del que ho ha fet perquè el lector arribi a la conclusió que proposa. Per si no n’hi hagués prou, conté moralitat/reflexió sobre temes actuals, i és que pel que fa a la crítica tampoc no n’està falta. És un compendi de virtuts en el gairebé desaparegut format del teatre, que afegeix un plus d’originalitat i fluïdesa a aquesta obra.
Quan va ser la darrera vegada que vas llegir una obra de teatre? Jo feia molt que no m’animava amb cap i gairebé totes les que havia llegit eren clàssics. Feu-me cas: NO DESCARTEU AQUEST LLIBRE PER SER TEATRE
Superpoder: Superpoder: Entre la intriga i la diversió
per J. Entraigües (en Horta Noticias)
La primera escena d’aquesta obra de teatre ens transporta a una altra època i altre lloc sense necessitat de precisar una data o ubicació. Ens adonem ràpidament quan entrem a l’oficina d’una petita editorial on veiem màquines d’escriure i presenciem una discussió entre els amos, que es diuen Jake i Candy. L’obra està situada als anys 70 en un poble tranquil dels Estats Units i, al principi, ens pot recordar alguna pel·lícula de l’època que explora la vida d’una família tradicional. Tot i això, en avançar en la lectura ens topem amb diàlegs irrisoris, personatges extravagants i elements que ens fan sospitar que la història dispararà cap a algun lloc que encara no estem imaginant (com la menció que hi ha un assassí en sèrie a les rodalies del poble) ).
L’assumpte principal de la trama és que l’editorial del matrimoni està a punt de fer fallida. El negoci, que te sis anys d’antiguitat, s’ha focalitzat en la literatura femenina però, després del seu primer èxit, no ha aconseguit tenir cap altre llançament rendible. Tant Jake com Candy estan desesperats i comencen a pensar solucions, i de seguida es veuen les discrepàncies. Candy té la il·lusió de rebre o trobar un manuscrit que els porti a l’èxit i canviï la sort de l’editorial; en canvi, Jake pensa que ha de resoldre ell mateix la crisi i se li acudeix que ho pot fer escrivint el seu propi best-seller. Jake mai ha escrit una història a la seva vida, cosa que ens dóna la pauta que aquest protagonista té una gran autoestima. Candy dubta d’aquesta idea i això augmenta les tensions entre ells. Els personatges són més que interessants: Jake és, com es pot veure, superb, irritant, però alhora provoca molts riures amb les seves elucubracions, les seves teories conspiratives i declaracions èpiques.
El llibret es llegeix ràpidament i es gaudeix perquè combina diàlegs i escenes delirants, que regalen una estona d’entreteniment, amb una història de suspens de fons. El to és de comèdia, però tot i així hi ha un misteri que ens manté en suspens: volem saber on apareixerà el factor sobrenatural, quines implicancies té, què passarà amb el matrimoni i l’editorial, i qui són aquests personatges intrigants que apareixen en un determinat punt de la història.
L’obra està escrita en format teatral i això podria semblar un obstacle per als lectors que no estan habituats a aquest gènere, però la realitat és que les indicacions escèniques són les justes i necessàries per imaginar el context. Les descripcions físiques dels personatges són escasses, es limiten a dades clau, per la qual cosa deixa molt de lloc a la imaginació. Els diàlegs, en canvi, brinden una lectura trepidant i entretinguda.
Un llibret recomanat per als que volen explorar en un gènere diferent, llegir alguna cosa que els tregui dels seus esquemes, i regalar-se una estona d’entreteniment assegurat.
https://www.hortanoticias.com/superpoder-de-marc-egea-entre-la-intriga-y-la-diversion/
AMAGA»SUPERPODER» UN POSSIBLE MUNTATGE TEATRAL?
Vegem… El maig del 1972, l’editorial Random House va llançar el llibre Sense plomes (Without feathers), de Woody Allen: un recopilatori d’assajos del còmic de Brooklyn, que incloïa dues obres teatrals d’un sol acte.
Aquelles dues obres teatrals van ser escrites per ser llegides, no representades.
Una d’elles, Déu (God), era un llibret especialment boig, hilarant i trencador, amb desenes de personatges, multitud d’efectes especials i infinites meta-referències. O sigui: un llibret per ser llegit i no representat.
A dia d’avui… Déu (God) és un dels textos teatrals més representats als escenaris del món sencer (jo mateix ho vaig portar a escena fa anys a Barcelona). I és que la gent no fem cas…
Amnaga “SUPERPODER” un possible muntatge teatral? Bé… Igual que Déu (God) de Woody Allen, “SUPERPODER” va ser escrit per ser llegit i no representat, mmmm, per ser llegit i no representat
Marc Egea, Barcelona, 29 de gener de 2022
Ressenya a LibrosyLiteratura.com
de Victoria Mera
Sempre m’ha agradat llegir obres de teatre. Sí, la particularitat de les obres de teatre és que neixen per ser representades en un escenari, però personalment crec que una obra és bona quan és capaç de funcionar per si sola. Aquest és el cas de Superpoder, de Marc Egea. La veritat és que no sabria definir bé la meva darrera lectura. Superpoder és una obra de teatre? Sí. Funciona com una novel·la? També.
A Marc Egea, dramaturg barceloní, li van encarregar la traducció del llibre On watching, de l’escriptor Buck Richman. L’editorial que havia de publicar l’obra va fer fallida abans d’arribar a treure el llibre. Tot i això, en l’intercanvi de mails entre escriptor i traductor va créixer una bona amistat. Un dia, Marc va confessar a Buck que havia escrit una obra teatral inspirada en On watching. Buck va quedar tan impressionat després de llegir l’obra que ho explica així: “Superpoder és canalla. Hilarant. Transgressora. Inquietant. Com a nascuda de la pressa. De les ganes. Volent agradar. Trencar. Es diria que ha estat dissenyada per a la generació YouTube. Una bogeria. Una bocadnada d’aire fresc. Una deliciosa sorpresa”.
I sí, hi estic d’acord. Superpoder és tota una sorpresa. Un text molt original, que arriba al lector com un míssil i que és tan hilarant i original que m’ha recordat de nou per què m’agrada tant llegir teatre.
Som a l’any 1974, en un petit poble dels Estats Units. Candy Press és una modesta editorial que només publica dones. Jake i Candy, els propietaris, no estan en el millor moment. L’editorial està a punt de fer fallida i el banc amenaça d’embargar-los. L’única solució seria publicar una novel·la que esdevingués un èxit sobtat. I això els salvaria del desastre. Però com trobar aquesta obra entre totes les propostes que els arriben? Candy és més optimista, potser en un d’aquests sobres hi ha la nova Jane Austen. Jake no ho té tan clar.
De xerrada amb el seu bàrman de confiança, Jake té de sobte una revelació. Ell serà qui escrigui el proper llançament de Candy Press. Ell els traurà de la fallida. Comença així l’hilarant procés creatiu de Jake, decidit a escriure la millor novel·la de superherois que canviarà el curs de la història de la literatura. Una història sobre un tipus especial que viu en un petit poble dels Estats Units envoltat de tipus amargats que es dediquen a amargar-li la vida perquè ell és especial i els altres no ho poden suportar.
He de fer un incís per dir-vos que On watching, la novel·la en què s’inspira aquesta obra és, en paraules de Marc Egea, “un brillant estudi dels anys de eclosió del mestre del terror, Stephen King”. Per a aquells que gaudim de l’obra de l’escriptor nord-americà, aviat descobrirem que els paral·lelismes entre l’obra ‘Stephen King i la trama de Superpoder se succeeixen al llarg de tot el llibre. Marc Egea inclou, a més, els dos primers capítols de la fins ara inèdita On Watching. Un llibre que té molt bona pinta.
Els diàlegs entre Jake i Candy, les situacions surrealistes en què es veuen embolicats, els consells del bàrman, el fill petit del matrimoni, Jimmie, i les seves extravagàncies… Tot és tan divertit i tan delirant que fan que aquest sigui un dels llibres més originals que he llegit darrerament. Si et ve de gust passar una bona estona, et recomano endinsar-te en aquest absurd tan divertit que Marc Egea ens proposa a Superpoder. No te’n penediràs.
Superpoder: una obra teatral hilarant, perfecta per als fanàtics del misteri
per M. C. (en MARTINCID Magazine)
Trobar un text que se surti de la normativitat pot resultar de vegades una missió suïcida, però «Superpoder: una comèdia paranormal», del dramaturg barceloní Marc Egea, té aquesta espurna que ens atrau pel seu humor àcid i la seva originalitat narrativa. És una adaptació teatral d’una obra que no va arribar a veure la llum i que, sens dubte, té prou picaresca per embadalir el lector des de la primera escena.
La sinopsi de «Superpoder» pot semblar inquietant, però aquesta la clau del seu atractiu, no és una obra fàcil de situar al paradigma literari actual, està enfocada a fer riure el lector des de la incomoditat i la morbositat. Un producte innovador que roman a la psique després del consum. La història gira al voltant del matrimoni de Jake i Candy Wallace que, a causa de l’imminent tancament de la seva editorial i els secrets que es guarden l’un a l’altre, veuen com de mica en mica la seva relació es va desgastant. Jake està convençut que podrà salvar el seu negoci escrivint ell mateix el proper èxit literari. Mentrestant, un assassí en sèrie va matant dones. Una trama que, encara que frega el punt de la bogeria, aconsegueix atraure l’interès del públic sense gaire esforç.
Abans d’aprofundir en els matisos tècnics d’aquesta obra genuïna, cal parlar del seu origen. Marc Egea va traduir la novel·la de Buck Richman “On watching”, a la qual va titular “Re-escriure” per als lectors de parla catalana. Malauradament, aquesta obra mai no es va arribar a publicar a causa del tancament de l’editorial Watergate Book. Tot i aquest fatídic fet, els autors van entaular una bonica amistat i amb el temps Egea va crear l’adaptació emprant els seus coneixements com a dramaturg. El que és realment destacable és que l’obra està concebuda també per ser llegida com una novel·la, té aquesta frescor literària contemporània a què s’uneix l’humor murri i l’ambientació d’una trama sinistra. És capaç de mantenir el vel del misteri amb cada escena sense perdre aquest punt còmic i macabre. Realment no saps a què t’estàs enfrontant, tampoc no és clar si hi ha un antagonista o si tots són culpables, l’únic que queda assegurat des de l’inici és que hi ha un secret que acabarà explotant en algun moment de la història. Aquí és quan entra en joc la cultura de la ciència-ficció i el terror. L’autor juga amb les emocions dels fanàtics d’aquests gèneres i dóna un final impactant i rocambolesc a la seva obra. El riure i l’estupor queden sobrevolant l’estada durant les hores pòstumes de la lectura.
Un producte innovador que roman a la psique després del seu consum
https://martincid.com/2022/03/03/superpoder-una-comedia-para-normal-de-marc-egea/
Entrevistes de ràdio – «SUPERPODER»
Els BOOKSTAGRAMERS han dit de «SUPERPODER»…
(Bookstagramers són ressenyadors de llibres a Instagram)
Sincerament, m’ha sorprès moltíssim la imaginació de l’autor i com ha teixit de manera tan intrigant tota la trama, acabant amb aquest final aclaridor i sorprenent.
@mi_refugio_literario (ressenya)
Els fans de Stephen King, de debò, a què esteu esperant per llegir «Superpoder»? Us sorprendrà moltíssim!
@ldelibros (ressenya)
Molt recomanada si vols passar una bona estona, si t’agrada el teatre i l’humor negre i sobretot si t’agrada tot allò relacionat amb el mestre del terror.
@kingkigard (ressenya)
Si ets fan d’Stephen King, t’agradarà més del que creus.
@leyendo_a_solas (ressenya)
Encara no tens un exemplar de SUPERPODER?
Corre, que s’acaben!!
Marc Egea 