Hi ha algú?

(«A mi manera», en català)

Son els primers anys de la dècada del 2000, quan la irrupció d’internet comença a oferir noves maneres de comunicar-se. En aquestes circumstàncies, un noi i una noia es troben casualment en un xat. Són dos complets desconeguts, però de seguida senten com si es coneguessin de tota la vida perquè tots dos comparteixen un mateix desig inconfessat: dedicar-se professionalment a les arts escèniques.

Repartiment

Andrea Márquez i Marc Arias

Música (en off)

Escrita i interpretada per Elena Kolesnikova

Text, direcció i producció

Marc Egea

Tots els divendres, a les 19:00h, a Sala Ars (carrer Jonqueres, 15 -Urquinaona- Barcelona)

Venda d’entrades a ATRÁPALO

Era una tarda d’hivern de l’any 2004 quan vaig entrar en una llibreria. En aquells temps, jo intentava donar a conèixer la meva primera obra de teatre («Estocolmo mon amour«) visitant productores, porta a porta, sense massa èxit. Mirant per entre els prestatges, vaig trobar aquesta cita en un llibre:

“Convertir-se en un èxit meteòric va costar-li, al meu germà Jonnie, quinze anys de dur traball. Així que voldria dedicar aquest llibre a tots aquells que estàn allà fora treballant a restaurants, conduint taxis, fent qualsevol cosa que hagin de fer para lluitar pel seu art. Seguiu fidels a vosaltres mateixos i als vostres somnis i sabeu que es poden convertir en realitat.”

El llibre era la biografia artística i personal del prematurament mort Jonathan Larson, autor del musical RENT, i aquesta bonica dedicatòria, que es podia llegir només obrir-lo, l’havia escrit la seva germana, Julie Larson McCollum, en nom propi i de la seva família. El missatge anava dirigit a aquells artistes que, per circumstàncies de la vida, es veuen obligats a fer feines de subsistència per poder sortir endavant, tal com li va passar a Jonathan Larson. Al llegir aquesta cita vaig suspirar amb complicitat. Jo havia de compartir la meva dedicació a l’escriptura amb altres feines. I també vaig somriure. Aquelles paraules eren alguna cosa més que una bonica declaració. Tenien autoritat. L’èxit de RENT demostrava que el camí a través de feines de subsistència era tan vàlid com qualsevol altre; les paraules de Julie Larson McCollum eren l’estímul per recorrer’l. I em vaig sentir mogut per aquell consell. “Seguiu fidels a vosaltres mateixos”. Així que vaig tornar a casa i vaig treure un full. A dalt de tot vaig escriure el títol d’aquesta obra.

Un any després, estrenava un petit muntatge de l’obra -dirigit i produït per mi- a la sala Versus de Barcelona.

Marc Egea (24 d’abril de 2020) .

PER QUÈ AQUESTA OBRA?

HI HA ALGÚ? és una obra de teatre que parla sobre el desig d’assolir metes importants a la vida i sobre la manera d’arribar a elles. Els seus protagonistes son la classe d’herois anònims que -seguint les paraules de Jonathan Larson- treballen a restaurants i condueixen taxis mentre lluiten esforçadament per veure el dia en que es reconegui el seu talent artístic. L’obra parla de temors i dubtes, d’incomprensió i soletat, però també parla, sobre tot, d’ilusió i perseverança, i de l’inestimable valor que ténen les complicitats i els ajuts en aquest difícil viatge… Perquè la realitat demostra que uns bons consells, unes paraules d’ànim, encara que provinguin d’un desconegut -o apareguin escrites on menys s’espera- poden proporcionar als qui transiten aquest camí la inspiració i la confiança necessaris per seguir endavant amb força.

HI HA ALGÚ? és una obra urbana, directa, emotiva, molt propera; una obra per al públic actual. Una historia explicada en el llenguatge d’avui, al ritme dels temps que corren, però amb l’esperit de sempre. És una obra senzilla i clara, entretinguda i conmovedora, per als que agraden de conèixer històries autèntiques i humanes, sense artificis. Una obra plena d’impulsos i paraules, d’arguments i emocions. Un historia tendra i atrevida, que preten connenctar amb l’artista rebel que tots portem a dins.

El principal atractiu de HI HA ALGÚ? és el vincle que té amb la realitat. Allà a fòra, més enllà de les parets que ens envolten, ha d’haver desenes de cambrers i taxistes amb desenes d’històries i projectes artístics, joves que ens serviran el menjar o ens portaran a través del trànsit sense que ens puguin mostrar res del seu art. He volgut capturar l’esperit de les seves històries i projectes. He intentat que tots tinguem l’oportunitat -ni que sigui per una estona- de connectar amb ells i poder comprovar com, de tant en tant, els somnis es poden fer realitat.

Crítica del muntatge actual de 2021 a Sala Ars

“Recomanadíssima per tots aquells i aquelles a qui els agradin les arts, el teatre i, per damunt de tot, tinguin somnis pels que lluitar” (Llegir més).
César Márquez (Teatralment)

Pots descarregar-te gratis el llibret de l’obra en PDF!